10 d’abril del 2008

Creació col.lectiva

“La función central de este texto es mostrar uno de los cambios más radicales que las tecnologías de la información y de la comunicación están produciendo en nuestra cultura: la posibilidad de la creación colectiva. Por creación colectiva entiendo un cambio de paradigma en los sistemas de creación y uso de la cultura que pone por primera vez en la historia, de forma sistemática, los aspectos creativios en manos del público, dejando éste de ser meramente pasivo para convertirse en un participante activo en el arte y la cultura” (David Casacuberta, Creación colectiva. En Internet el creador es el público, Gedisa, 2003).

Creative Commons, organització en defensa de les llicències lliures.
GNU/GPL, Free Software Foundation, contracte legal de llicència lliure.

Linux, el més popular sistema operatiu de codi obert.
Barrapunto, website col.laboratiu amb tecnologia Slashcode. Els usuaris són lectors i editors de forma que poden accedir a publicar, comentar, etc. No només els contingut, també el codi és lliure.
Wikipedia, la enciclopèdia col.lectiva i sota llicència GNU/GPL
Emule, sistema de clients i servidors peer to peer (de col.lega a col.lega) que permet distribuïr fitxers segons l'economia del do. Un precedent va ser Gnutella.

Una cas de software lliure en els videojocs: Doom i Quake.
Poc després del llançament de Doom, l’empresa productora Idsoftware va distribuïr els programa com a shareware, és a dir, en accés gratuït. A més, van apareixer eines de desenvolupament que feien possible el dissseny de nous espais i laberints (nivells o mods), que podien ser afegits a l’original. Finalment, es va publicar el codi font del programa sota llicència GNU/GPL (general public license). A partir d’aquell moment, Doom passava a formar part del software lliure, és a dir, programari del que es dona accés al codi original, no compilat, de forma que qualsevol persona amb interés i algun coneixement en programació el pot modificar, per crear jocs alternatius en base a l’original, i distribuïr-los al seu torn, modificacions que a la vegada poden ser distribuïdes i modificades, millorades o canviades per algú altre, en un procés de creació col.lectiva a escala mundial.
D’altra banda, gràcies a la publicació del codi font de Doom, podem trobar projectes de creació i col.laboració col.lectives com Dumb! una versió reescrita a partir del codi original per Josh Parsons i Kalle Niemitalo, o bé els projectes en xarxa freedoom i prboom d’elaboració d’una versió lliure, gratuïta i col.laborativa.
Finalment, però en un sentit diferent, JoDi (Joan Heemskerk i Dirk Paesmans) en el seu projecte SOD van utilitzar el codi de Quake per construïr una web interactiva que ha perdut tota la estètica i contingut guerrer per convertir-se en un entorn minimalista de plans geomètrics amb els que podem interactuar però sense cap sentit, objectiu o intenció, és a dir, sense rastre de violència, competició, emoció o, fins i tot, noció del joc. Una vegada més, es posen en qüestió les relacions competitives i de triomf, la disjunció, característiques del joc, per substituïr-les per relacions buides de sentit.

Net art : l'art del nous mitjans

"Numerosas estrategias del dadaísmo reafloran en el arte de los nuevos medios, entre ellas el fotomontaje, el collage, los ready-mades, las acciones políticas y las performances, pero también el uso provocador de la ironía y el absurdo para irritar al complaciente público" (Mark Tribe, Reena Jana, Arte y nuevas tecnologías, Taschen, 2006)

"Desde comienzos de los años noventa, un número cada vez mayor de artistas interpretan, reproducen, reexponen o utilizan obras realizadas por otros o productos culturales disponibles. Ese arte de la postproducción responde a la multiplicación de la oferta cultural, aunque también más indirectamente respondería a la inclusión dentro del mundo del arte de formas hasta entonces ignoradas o despreciadas. Podríamos decir que tales artistas que insertan su propio trabajo en el de otros contribuyen a abolir la distinción tradicional entre producción y consumo, creación propia y copia, ready-made y obra original. La materia que manipulan ya no es materia prima. Para ellos no se trata ya de elaborar una forma a partir de un material en bruto, sino de trabajar con objetos que ya están circulando en el mercado cultural, es decir, ya informados por otros. Las nociones de originalidad (estar en el origen de...) e incluso de creación (hacer a partir de la nada) se difuminan así lentamente en este nuevo paisaje cultural signado por las figuras gemelas del deejay y del programador, que tienen ambos la tarea de seleccionar objetos culturales e insertarlos dentro de contextos definidos" (Nicolas Bourriaud, Postproducción, AH editora, 2007).

Primera producción d'art multimèdia: JODI.org, 1993
Net.art: terme trobat per l'artista eslové Vuk Cosic, 1995

Super Mario Clouds, de Cory Arcangel, 2002. Una postproducció del popular joc Super Mario Brothers, 1985, on només queden els núvols.
The intruder, de Natalie Bookchin, 1999. Crítica cultural del patriarcat i la seva representació en els videojocs. També autora del divertidíssim Metapet, 2002.
JODI.org, Joan Heemskerk i Dirk Paesmans, 1995. La primera apropiació i descodificació del... codi. En aquest cas de Quake, populars jocs Shoot’em up.
Horror Chase, de Jennifer i Kevin McCoy, 2002. Reconstrucció en forma d'escultura digital d'una escena de la pel.lícula Terroríficamente muertos (Sam Raimi, 1987). (artwork)
Velvet-strike, Anne-Marie Schleiner, Joan Leandre i Brody Condon, 2002. Un cas d'hacktivisme on els artistes es connecten a un joc de rol online, Counter-Strike, on els jugador han de combatre entre sí (en equips). El joc permet introduïr graffitis que commemoren una mort o marquen un territori. Velvet-strike inserta graffitis antimilitars i insta els jugadors al pacifisme. (movies)
Bindigirl, Prema Murthy, 1999. Una crítica a la industria pornogràfica i una reflexió sobre els estereotips de la identitat cultural, en aquest cas l'orientalisme.
Bio-Tek Kitchen, Leon Cmielewski i Josephine Starrs, 1999. Crítica, ironia i videojocs. El jugador es atacat per vegetals mutants de la Nouvelle Cuisine.
Colectivos transmiten desde teléfonos móviles, Toni Abat, 2004-8. El més important netartista del país presenta una web de veus múltiples i col.lectives.

8 d’abril del 2008

Anàlisi del navegador Flock

El navegador Flock, de recent creació, es defineix a ell mateix com el navegador de la web social (web 2.0). A més de les opcions ja conegudes de qualsevol navegador, Flock incorpora eines que faciliten la publicació de continguts, l'accés a canals informatius, la participació en comunitats...
Donat que una part important dels continguts de l'assignatura es relacionen amb el Web 2.0 es proposa la realització de l'exercici següent:
  • Individual. Descàrrega (es pot descarregar en català, castellà...) i instal·lació de Flock al vostre ordinador de casa. Exploració individual durant algunes hores de les noves possibilitats que incorpora aquest navegador prenent nota de diversos detalls sobre les opcions més destacades.
  • Grup. Posada en comú de les anotacions personals i anàlisi conjunt del navegador compartint les descobertes fetes a la fase individual. Elaboració d'una entrada del bloc de grup que amb el nom Anàlisi del navegador Flock. Es presentarà l'anàlisi complet fet pel grup. En aquesta anàlisi es recomana incloure també una descripció de les possibilitats de personalització del navegador.