9 de maig de 2008

Web 2.0

Aquest vídeo, pensat per a exposar les possibilitats educatives del Web 2.0, explica amb molta claredat molts dels conceptes treballats a l'assignatura:

10 d’abril de 2008

Creació col.lectiva

“La función central de este texto es mostrar uno de los cambios más radicales que las tecnologías de la información y de la comunicación están produciendo en nuestra cultura: la posibilidad de la creación colectiva. Por creación colectiva entiendo un cambio de paradigma en los sistemas de creación y uso de la cultura que pone por primera vez en la historia, de forma sistemática, los aspectos creativios en manos del público, dejando éste de ser meramente pasivo para convertirse en un participante activo en el arte y la cultura” (David Casacuberta, Creación colectiva. En Internet el creador es el público, Gedisa, 2003).

Creative Commons, organització en defensa de les llicències lliures.
GNU/GPL, Free Software Foundation, contracte legal de llicència lliure.

Linux, el més popular sistema operatiu de codi obert.
Barrapunto, website col.laboratiu amb tecnologia Slashcode. Els usuaris són lectors i editors de forma que poden accedir a publicar, comentar, etc. No només els contingut, també el codi és lliure.
Wikipedia, la enciclopèdia col.lectiva i sota llicència GNU/GPL
Emule, sistema de clients i servidors peer to peer (de col.lega a col.lega) que permet distribuïr fitxers segons l'economia del do. Un precedent va ser Gnutella.

Una cas de software lliure en els videojocs: Doom i Quake.
Poc després del llançament de Doom, l’empresa productora Idsoftware va distribuïr els programa com a shareware, és a dir, en accés gratuït. A més, van apareixer eines de desenvolupament que feien possible el dissseny de nous espais i laberints (nivells o mods), que podien ser afegits a l’original. Finalment, es va publicar el codi font del programa sota llicència GNU/GPL (general public license). A partir d’aquell moment, Doom passava a formar part del software lliure, és a dir, programari del que es dona accés al codi original, no compilat, de forma que qualsevol persona amb interés i algun coneixement en programació el pot modificar, per crear jocs alternatius en base a l’original, i distribuïr-los al seu torn, modificacions que a la vegada poden ser distribuïdes i modificades, millorades o canviades per algú altre, en un procés de creació col.lectiva a escala mundial.
D’altra banda, gràcies a la publicació del codi font de Doom, podem trobar projectes de creació i col.laboració col.lectives com Dumb! una versió reescrita a partir del codi original per Josh Parsons i Kalle Niemitalo, o bé els projectes en xarxa freedoom i prboom d’elaboració d’una versió lliure, gratuïta i col.laborativa.
Finalment, però en un sentit diferent, JoDi (Joan Heemskerk i Dirk Paesmans) en el seu projecte SOD van utilitzar el codi de Quake per construïr una web interactiva que ha perdut tota la estètica i contingut guerrer per convertir-se en un entorn minimalista de plans geomètrics amb els que podem interactuar però sense cap sentit, objectiu o intenció, és a dir, sense rastre de violència, competició, emoció o, fins i tot, noció del joc. Una vegada més, es posen en qüestió les relacions competitives i de triomf, la disjunció, característiques del joc, per substituïr-les per relacions buides de sentit.

Net art : l'art del nous mitjans

"Numerosas estrategias del dadaísmo reafloran en el arte de los nuevos medios, entre ellas el fotomontaje, el collage, los ready-mades, las acciones políticas y las performances, pero también el uso provocador de la ironía y el absurdo para irritar al complaciente público" (Mark Tribe, Reena Jana, Arte y nuevas tecnologías, Taschen, 2006)

"Desde comienzos de los años noventa, un número cada vez mayor de artistas interpretan, reproducen, reexponen o utilizan obras realizadas por otros o productos culturales disponibles. Ese arte de la postproducción responde a la multiplicación de la oferta cultural, aunque también más indirectamente respondería a la inclusión dentro del mundo del arte de formas hasta entonces ignoradas o despreciadas. Podríamos decir que tales artistas que insertan su propio trabajo en el de otros contribuyen a abolir la distinción tradicional entre producción y consumo, creación propia y copia, ready-made y obra original. La materia que manipulan ya no es materia prima. Para ellos no se trata ya de elaborar una forma a partir de un material en bruto, sino de trabajar con objetos que ya están circulando en el mercado cultural, es decir, ya informados por otros. Las nociones de originalidad (estar en el origen de...) e incluso de creación (hacer a partir de la nada) se difuminan así lentamente en este nuevo paisaje cultural signado por las figuras gemelas del deejay y del programador, que tienen ambos la tarea de seleccionar objetos culturales e insertarlos dentro de contextos definidos" (Nicolas Bourriaud, Postproducción, AH editora, 2007).

Primera producción d'art multimèdia: JODI.org, 1993
Net.art: terme trobat per l'artista eslové Vuk Cosic, 1995

Super Mario Clouds, de Cory Arcangel, 2002. Una postproducció del popular joc Super Mario Brothers, 1985, on només queden els núvols.
The intruder, de Natalie Bookchin, 1999. Crítica cultural del patriarcat i la seva representació en els videojocs. També autora del divertidíssim Metapet, 2002.
JODI.org, Joan Heemskerk i Dirk Paesmans, 1995. La primera apropiació i descodificació del... codi. En aquest cas de Quake, populars jocs Shoot’em up.
Horror Chase, de Jennifer i Kevin McCoy, 2002. Reconstrucció en forma d'escultura digital d'una escena de la pel.lícula Terroríficamente muertos (Sam Raimi, 1987). (artwork)
Velvet-strike, Anne-Marie Schleiner, Joan Leandre i Brody Condon, 2002. Un cas d'hacktivisme on els artistes es connecten a un joc de rol online, Counter-Strike, on els jugador han de combatre entre sí (en equips). El joc permet introduïr graffitis que commemoren una mort o marquen un territori. Velvet-strike inserta graffitis antimilitars i insta els jugadors al pacifisme. (movies)
Bindigirl, Prema Murthy, 1999. Una crítica a la industria pornogràfica i una reflexió sobre els estereotips de la identitat cultural, en aquest cas l'orientalisme.
Bio-Tek Kitchen, Leon Cmielewski i Josephine Starrs, 1999. Crítica, ironia i videojocs. El jugador es atacat per vegetals mutants de la Nouvelle Cuisine.
Colectivos transmiten desde teléfonos móviles, Toni Abat, 2004-8. El més important netartista del país presenta una web de veus múltiples i col.lectives.

8 d’abril de 2008

Anàlisi del navegador Flock

El navegador Flock, de recent creació, es defineix a ell mateix com el navegador de la web social (web 2.0). A més de les opcions ja conegudes de qualsevol navegador, Flock incorpora eines que faciliten la publicació de continguts, l'accés a canals informatius, la participació en comunitats...
Donat que una part important dels continguts de l'assignatura es relacionen amb el Web 2.0 es proposa la realització de l'exercici següent:
  • Individual. Descàrrega (es pot descarregar en català, castellà...) i instal·lació de Flock al vostre ordinador de casa. Exploració individual durant algunes hores de les noves possibilitats que incorpora aquest navegador prenent nota de diversos detalls sobre les opcions més destacades.
  • Grup. Posada en comú de les anotacions personals i anàlisi conjunt del navegador compartint les descobertes fetes a la fase individual. Elaboració d'una entrada del bloc de grup que amb el nom Anàlisi del navegador Flock. Es presentarà l'anàlisi complet fet pel grup. En aquesta anàlisi es recomana incloure també una descripció de les possibilitats de personalització del navegador.

26 de febrer de 2008

Subscripció a un podcast

El terme podcasting fa referència a una determinada forma de distribució de continguts multimèdia a través de la Xarxa. Els emissors (mitjans de comunicació, institucions, empreses...) enregistren els continguts en format àudio o vídeo i els fan accessibles als usuaris situant-los a un servidor connectat a la Xarxa; aquests es subscriuen a les fonts d'informació multimèdia i poden escoltar i descarregar programes de ràdio, de TV, vídeos... al seu ordinador (i si cal els transfereixen a dispositius portàtils com ara els reproductors MP3) per tal de poder-los escoltar/veure quan convingui.

  1. Subscripció amb iTunes
    • Descarregarem el programa iTunes
    • Ens subscriurem a la font informativa; accedirem, per exemple, al web del programa l'internauta de Catalunya Ràdio i escollirem l'opció Afegir a iTunes:

    • Des de l'iTunes validarem la subscripció:



    • A continuació es descarregarà el darrer capítol (programa) i ja el podrem escoltar



    • Des del mateix iTunes podrem actualitzar la llista de programes i descarregar-los

  2. Subscripció amb un lector RSS
    • Podem emprar Google Reader com a lector.
    • Accedirem al web del mitjà. Novament l'internauta. En aquest cas escollirem:



    • El navegador ens mostrarà una pantalla en la que podrem escollir Google Reader com a lector RSS:



    • Finalment, des del lector RSS de Google podrem escoltar els programes:

25 de febrer de 2008

Alguns conceptes relacionats amb el Web 2.0



Aquest exercici s'ha de realitzar en grup i es publicarà en forma d'una única entrada del bloc de grup.
Cada grup haurà de fer un glossari amb els termes que apareixen a la imatge que es veu a l'inici d'aquesta entrada. Els termes s'han d'explicar breument i, si és possible, caldrà posar la font consultada.
El grup s'organitzarà per repartir la feina però estaria bé consensuar algunes de les definicions: què vol dir, per exemple, Convergence en relació al Web 2.0?
Cal posar el nom de l'autor o autors de cada definició.

20 de febrer de 2008

Els RSS explicats a través d'un vídeo

El vídeo que veureu més avall explica de forma planera la utilitat dels RSS.
També és important veure que hi ha espais web com el que té hostatjat aquest vídeo, DotSub, que permeten a l'usuari subtitular els vídeos per tal d'ampliar el seu públic potencial.

8 de febrer de 2008

Youtube al nostre bloc

Si volem citar un vídeo de YouTube des del nostre bloc o des del bLink primer l'haurem de cercar:


Un cop localitzat el podem veure:



A la dreta de l'àrea de visualització trobarem dos enllaços:



Podem escollir entre dues opcions:

  • La casella URL conté l'adreça web que haurem de posar a l'enllaç.
  • A Embed hi ha el codi que haurem de copiar/enganxar a la finestra d'edició HTML.

Els continguts del ciberespai

El diari EL PAÍS publicava el 7 de març de 2007 El ciberespacio se come al libro, un article de Patricia Fernández de Lis, que aportava dades espectaculars sobre el volum de continguts que es publiquen cada any a la Xarxa i la seva autoria:
"La información digital de 2006 es tres millones de veces superior a la de los libros escritos - Los particulares producen el 70% de los contenidos - Sólo una cuarta parte es original"
En un segon moment, l'article comenta les creixents dificultats que trobem a la Xarxa: les dificultats per trobar informació relacionada amb imatges, àudio i vídeo, la perdurabilitat de les dades digitals...

"...podemos guardar la información en distintos dispositivos pero, ¿quién nos asegura que los programas necesarios para descodificarla (como Word, Excel o Powerpoint) seguirán existiendo dentro de 20, 50 o 250 años? "

La lectura d'aquest text pot propiciar diverses línies de reflexió com ara: quina és la relació entre el terme Web 2.0 i les dades aportades per l'autor? com es concreten en el nostre dia a dia ciberespai les dificultats enumerades a l'article? quina és la nostra aportació de continguts a la Xarxa? com canviarà aquesta aportació en un futur proper?

Mapes conceptuals



Els mapes conceptuals es poden crear amb diversos programes. Un d'ells és CMapTools, un programa gratuït creat per l'Institute for Human and Machine Cognition.

  • Cal descarregar i instal·lar el programa (des de CMapTools)
  • Aprenentatge del programa. Tot i que el programa és mol senzill i es pot aprendre de forma autodidacta, es pot consultar l'ajuda en línia
  • Configuració de l'idioma. Es pot configurar l'idioma de la interfície des de Editar - Preferencias - General - Idioma
  • Els mapes es poden desar a l'ordinador en el que treballem o es poden compartir desant-los a IHMC Public Cmaps.
  • Exportació del CMap. El CMap es pot exportar en forma d'imatge, document PDF, pàgina web... des de Archivo - Exportar CMap

Blocs de notes virtuals - Google Notebook

Les adreces que anotem als Preferits del nostre navegador (Internet Explorer, Firefox, Safari, Opera...) ens ajudaran a tornar als llocs web anotats quan ens calgui. Emprar aquest sistema ens pot ser de molta utilitat però té alguns inconvenients:

  • els Preferits estan associats al navegador i a l'ordinador en el que treballem (tot i que, de fet, es poden exportar a altres navegadors i/o ordinadors).
  • quan afegim un nou Preferit a la llista només prenem nota d'una adreça, no podem afegir comentaris o copiar fragments de text de la pàgina que registrem. En el cas de Firefox podem fer anotacions modificant les propietats del Preferit.


Hi ha diverses aplicacions o llocs web que ens permeten resoldre aquests inconvenients. Una de les més potents és Google Notebook.


Google Notebook s'instal·la com una extensió de Firefox o d'Internet Explorer. En general, les extensions amplien la funcionalitat dels navegadors possibilitant la realització d'algunes tasques que d'entrada aquests programes no poden fer. Una extensió de Firefox permet, per exemple, revisar l'ortografia del text que escrivim en un correu, en una intervenció en un fòrum...
Per fer servir Google Notebook cal fer el següent:
  • Començarem accedint a la pàgina Google Notebook.
  • Si ja som usuaris registrats d'altres serveis de Google com ara GMail ens identificarem. En cas contrari ens haurem de registrar.
  • Si el navegador no té l'extensió Google Notebook instal·lada la podrem descarregar tant si fem servir Firefox com si naveguem amb Internet Explorer (Google detecta el navegador que fem servir i ens porta a la pàgina de descàrrega corresponent). Instal·larem l'extensió i després de reiniciar el navegador aquesta ja estarà a punt per ser emprada.
A partir d'aquest moment podrem començar a navegar i a crear les anotacions que quedaran registrades als servidors de Google en el nostre espai.
Per fer una anotació farem servir la icona que es mostra a la part inferior dreta de la finestra del navegador.
L'aplicació permet crear diverses seccions que ens ajudaran a classificar millor les anotacions realitzades. Fins i tot podem crear més d'un Notebook i si ens cal podrem convidar a altres persones a registrar adreces. Així doncs podrem tenir Notebooks individuals i de grup.



Més informació a Google Notebook FAQ.

Revisió ortogràfica amb Firefox

El navegador Firefox permet la revisió ortogràfica en diverses llengües dels textos que redactem a les entrades d'un bloc, un fòrum, un document en línia...
Caldrà fer el següent:

Un cop instal·lada l'extensió ja la podrem emprar. Si escrivim incorrectament una paraula quedarà subratllada en vermell. Si fem clic amb el botó dret el sistema ens mostrarà les alternatives.