10 d’abril del 2008

Creació col.lectiva

“La función central de este texto es mostrar uno de los cambios más radicales que las tecnologías de la información y de la comunicación están produciendo en nuestra cultura: la posibilidad de la creación colectiva. Por creación colectiva entiendo un cambio de paradigma en los sistemas de creación y uso de la cultura que pone por primera vez en la historia, de forma sistemática, los aspectos creativios en manos del público, dejando éste de ser meramente pasivo para convertirse en un participante activo en el arte y la cultura” (David Casacuberta, Creación colectiva. En Internet el creador es el público, Gedisa, 2003).

Creative Commons, organització en defensa de les llicències lliures.
GNU/GPL, Free Software Foundation, contracte legal de llicència lliure.

Linux, el més popular sistema operatiu de codi obert.
Barrapunto, website col.laboratiu amb tecnologia Slashcode. Els usuaris són lectors i editors de forma que poden accedir a publicar, comentar, etc. No només els contingut, també el codi és lliure.
Wikipedia, la enciclopèdia col.lectiva i sota llicència GNU/GPL
Emule, sistema de clients i servidors peer to peer (de col.lega a col.lega) que permet distribuïr fitxers segons l'economia del do. Un precedent va ser Gnutella.

Una cas de software lliure en els videojocs: Doom i Quake.
Poc després del llançament de Doom, l’empresa productora Idsoftware va distribuïr els programa com a shareware, és a dir, en accés gratuït. A més, van apareixer eines de desenvolupament que feien possible el dissseny de nous espais i laberints (nivells o mods), que podien ser afegits a l’original. Finalment, es va publicar el codi font del programa sota llicència GNU/GPL (general public license). A partir d’aquell moment, Doom passava a formar part del software lliure, és a dir, programari del que es dona accés al codi original, no compilat, de forma que qualsevol persona amb interés i algun coneixement en programació el pot modificar, per crear jocs alternatius en base a l’original, i distribuïr-los al seu torn, modificacions que a la vegada poden ser distribuïdes i modificades, millorades o canviades per algú altre, en un procés de creació col.lectiva a escala mundial.
D’altra banda, gràcies a la publicació del codi font de Doom, podem trobar projectes de creació i col.laboració col.lectives com Dumb! una versió reescrita a partir del codi original per Josh Parsons i Kalle Niemitalo, o bé els projectes en xarxa freedoom i prboom d’elaboració d’una versió lliure, gratuïta i col.laborativa.
Finalment, però en un sentit diferent, JoDi (Joan Heemskerk i Dirk Paesmans) en el seu projecte SOD van utilitzar el codi de Quake per construïr una web interactiva que ha perdut tota la estètica i contingut guerrer per convertir-se en un entorn minimalista de plans geomètrics amb els que podem interactuar però sense cap sentit, objectiu o intenció, és a dir, sense rastre de violència, competició, emoció o, fins i tot, noció del joc. Una vegada més, es posen en qüestió les relacions competitives i de triomf, la disjunció, característiques del joc, per substituïr-les per relacions buides de sentit.